Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mars i oceans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mars i oceans. Mostrar tots els missatges
dilluns, 12 de juny del 2017
Pintures relacionades amb Mars i Oceans
En conclusió ami m'ha costat dur a terme aquet apartat perque no es una cosa que m'atraguí de treballar però he observat que hi han centenars de pintures relacionades amb el mar i qui les aprecia pot disfrutar molt d'elles.
creatives
https://wordart.com/create
Llegenda del palau enfonsat:
Les persones més velles encara recorden una antiga història d’amor. Expliquen que a l’interior de les Illes Medes hi ha un palau esculpit a la pròpia roca, però que cap persona l’ha pogut trobar mai. Les seves habitants són les sirenes, uns éssers màgics que tenen cos de dona i cua de peix. Així que tant poden respirar dins com fora de l’aigua. Cada dia, quan el campanar de l’església tocava les dotze de la mitjanit, les sirenes sortien del seu palau a jugar o a buscar pedres boniques per decorar el seu palau.
Vet aquí que un dia de lluna plena, una de les sirenes va apropar-se molt a la costa i va treure el cap fora de l’aigua. La lluna il·luminava perfectament el poble de l’Estartit. Les façanes de cal blanca reflectien la seva llum i algunes espelmes tremolaven encara a través de les finestres. Quan baixà la vista cap a la platja, veié una figura dempeus, amb les mans a les butxaques i la mirada perduda cap a l’horitzó. Va capbussar-se sigil·losament i avançà sota l’aigua movent la cua amb suavitat. Tornà a treure el cap a pocs metres de la sorra i mirà novament aquella figura. Era un noi que semblava a només un pas l’edat adulta. Tenia la mirada perduda, les celles frunzides i un posat seriós i alhora melancòlic. De cop i volta, va desviar la mirada cap a la sirena, però només va veure una petita tremolor a l’aigua, similar a la que fan els peixos que neden a pocs centímetres de la superfícies.
La sirena va tornar cap on eren les seves companyes sense dir on havia anat. Tenien prohibit acostar-se molt a la costa, perquè havien d’evitar que els humans descobrissin el seu palau. Va callar tant, que les seves companyes sospitaven que alguna cosa li passava, però no van insistir per no fer-la sentir malament. Si realment t’importa algú, no la pressiones mai perquè t’expliqui què li passa, simplement deixes que sigui ella mateix qui se senti còmoda i ho faci quan ho cregui oportú.
La sirena esperà que les seves companyes dormissin i va sortir de la seva habitació. El palau estava excavat a la roca pura de les illes i totes les parets estaven recobertes de peces de corall i pedres precioses que els corrents marins arrossegaven fins a la costa empordanesa. Les sirenes ho col·locaven de manera que formaven grans dibuixos que explicaven la història del seu palau. Però aquelles pedres, merament ornamentals, no eren tan importants com les pedres i coralls que hi havia a la porta del palau. Aquestes amagaven l’entrada i impedia l’accés a qualsevol ésser que no fos una sirena.
L’accés al palau era una meravella de colors i formes. Tot de coralls vermells, grocs, verds, blaus i molts altres colors es barrejaven en infinites tonalitats. Ella va pensar que si n’agafava quatre o cinc bocinets de roca podria fer-li un collaret a aquell noi en senyal d’amistat. Quatre o cinc bocinets no es notarien. No passaria res.
L’endemà a la nit, les sirenes van tornar a sortir del palau. Aprofitant que les seves companyes estaven jugant totes juntes, va nedar amb velocitat cap a la costa. Minorà la marxa quan ja era lluny del grup i tragué el cap de l’aigua per si hi havia el noi del dia anterior. I tant que hi era! Aquest cop seia amb les cames creuades just on l’aigua desfà el petó amb la sorra. La marea encara era alta, puix que el dia anterior hi havia lluna plena al firmament.
Avançà lentament sense capbussar-se i el noi la veié entre la foscor quan ja era a tocar de la sorra. No van pronunciar cap paraula. Ella sortí de l’aigua tant com pogué i li allargà el collaret que ella mateixa havia. Els seus dits es van fregar durant l’entrega. La pell del noi es va estremir. Aquell contacte anava carregat de sentiments, més encara que les paraules. No els calgué digué res. Des d’aquell dia, cada nit es veien i s’intercanviaven regals. Ella li portava collarets, anells, braçalets i altres joies que feia amb el corall del palau. Ella recollia les petxines més maques que el mar arrossegava cap a la platja i li donava a ella en una xarxa que teixia cada vespre mentre l’esperava.
Passaren, més que dies, setmanes i una nit, la sirena no va tornar. El noi l’esperà durant tota la nit, adormit a la sorra per si arribava i el despertava. Però foren els primers pescadors que es feien a la mar qui el despertaren amb el seu traginar d’estris, xarxes i canyes. Va tornar aquella mateixa nit i l’endemà, però la sirena no va venir mai més…
La sirena era a palau, on les seves companyes la retenien. Aviat descobriren que la seva amiga agafava pedres de l’entrada i les regalava a un noi humà. Perillava no només el secret de la seva cova, sinó també la seva integritat. Per les esquerdes que quedaven entre roca i roca entraven alguns animalons a l’interior del palau que feien més nosa que servei. Els murals escultòrics dels passadissos es van deteriorar, els animalons camparen al seu aire durant aquells dies i el palau perdé l’esplendor que havia tingut durant tota la seva història. La sirena va comprendre que no podia destruir la seva llar per cap motiu. Per la seva culpa, el palau havia estat envaït per altres criatures que no en tenien cura i els humans podrien descobrir on era. En conseqüència, va rebre el pitjor càstig que pot rebre una persona enamorada. Va haver de demanar de nou els regals que li havia fet al noi per tal de reparar els danys que havia causat a l’entrada.
Aquella mateixa nit, es retrobaren després d’una setmana sense veure’s. El noi li explicava en la seva llengua que l’havia trobada a faltar. Ella li explicava en la seva que li sabia molt de greu, però havia de retornar-li els regals. Quan les paraules no són suficients per a entendre’s, necessitem els gestos. Sense saber com, van aconseguir explicar-se, però ell no acabava d’entendre que aquelles pedres fossin tan importants per al seu palau. Per a ell sí que ho eren, perquè era una mostra de l’afecte que sentien l’un per l’altre. Accedí a portar-li les joies a l’endemà i així ho va fer. Les sirenes van reparar l’entrada del seu palau i recuperà l’esplendor que havia tingut sempre.
La sirena tornava a ser feliç, perquè les seves companyes i ella mateixa podrien viure tranquil·les al seu palau. Però sobretot, perquè mai li van prohibir de tornar a veure aquell noi. Cada nit es trobaven a la platja i compartien les hores abans que sortís el sol. Com que no s’entenien, al principi es cantaven les cançons pròpies dels seus pobles. La música és una llengua universal.
Les sirenes viuen per sempre, però les persones es fan grans. Els anys passaren i el noi es convertí en un home alt i guapo, cobejat per totes les dones de l’Estartit, però cap d’elles no li feia el pes. Ell estava enamorat de la sirena. No es va casar mai amb cap dona, cada nit tornava a la platja fes fred o calor, plogués o tronés, estigués sa o malalt. L’amor era més poderós que tot allò. Però va arribar un dia que no tornà mai més a trepitjar aquella platja. Havia mort per sempre i la sirena ho va saber tan bon punt tragué el cap de l’aigua i no el veié assegut a la sorra. Des d’aquell dia, va decidir de protegir el palau amb totes les seves energies. I potser per això, encara avui, les peces de corall protegeixen el Palau Submarí de les Illes Medes.
Llegenda obtinguda de:
http://llegendesdecatalunya.plisweb.com/19/un-palau-submar
https://www.google.es/search?q=sirena+con+un+chico&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjkwb_g_bfUAhXHZlAKHStDB0oQ_AUICigB&biw=1024&bih=613#imgrc=24tJbtW_bnMoKM:
La Foca
La Foca:
Les foques son carnívores, estan adaptades a la vida aquàtica i per a reproduir-se s´ aparellen amb els llops de mar que es fan dir catxalots. Es distingeixen per les orelles i per en lloc d’ utilitzar les potes per caminar s’ arrosseguen. La Foca Comuna té una mida relativament petita, ja que pot arribar a mesurar aproximadament, entre un metre i mig i dos metres i arriba a pesar al voltant de 100 quilograms. Les femelles per la seva banda, són una mica més noies tant en grandària com en pes ja que no arriben als dos metres de llarg i com a molt poden pesar fins a 80 quilograms.
Aquests animals es diferències dels llops marins, principalment i a simple vista perquè no tenen orelles
Les foques tenen una esperança de vida que varia segons el gènere, els mascles viuen entre 25 i 30 anys, mentre que les foques femelles poden arribar a viure fins als 40.
Alimentació:
Són animals essencialment carnívors, és a dir que basen la seva dieta en carn, ara bé, se sap que les foques joves s'alimenten principalment de crustacis; mentre que en estat adult comencen a alimentar-se de pops, calamars i altres tipus de peixos.
Hàbitat:
Es caracteritzen per no ser una espècie migratòria, sinó que sempre estan en els mateixos llocs, en general, les foques habiten gairebé totes les zones costaneres del món sencer, amb excepció de les zones tropicals. Busquen per la generals, llocs on els corrents no són molt forts, com la desembocadura de rius i badies.
Informació obtinguda de:
https://www.infoanimales.com/foca
Les foques son carnívores, estan adaptades a la vida aquàtica i per a reproduir-se s´ aparellen amb els llops de mar que es fan dir catxalots. Es distingeixen per les orelles i per en lloc d’ utilitzar les potes per caminar s’ arrosseguen. La Foca Comuna té una mida relativament petita, ja que pot arribar a mesurar aproximadament, entre un metre i mig i dos metres i arriba a pesar al voltant de 100 quilograms. Les femelles per la seva banda, són una mica més noies tant en grandària com en pes ja que no arriben als dos metres de llarg i com a molt poden pesar fins a 80 quilograms.
Aquests animals es diferències dels llops marins, principalment i a simple vista perquè no tenen orelles
Les foques tenen una esperança de vida que varia segons el gènere, els mascles viuen entre 25 i 30 anys, mentre que les foques femelles poden arribar a viure fins als 40.
Alimentació:
Són animals essencialment carnívors, és a dir que basen la seva dieta en carn, ara bé, se sap que les foques joves s'alimenten principalment de crustacis; mentre que en estat adult comencen a alimentar-se de pops, calamars i altres tipus de peixos.
Hàbitat:
Es caracteritzen per no ser una espècie migratòria, sinó que sempre estan en els mateixos llocs, en general, les foques habiten gairebé totes les zones costaneres del món sencer, amb excepció de les zones tropicals. Busquen per la generals, llocs on els corrents no són molt forts, com la desembocadura de rius i badies.
Informació obtinguda de:
https://www.infoanimales.com/foca
La Foca.
Imatge obtinguda de:
https://www.google.es/search?q=la+foca&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiaydr287fUAhWFIlAKHfbqAJ4Q_AUICigB&biw=994&bih=622#imgrc=9FOqFuI6A8q-tM:
divendres, 9 de juny del 2017
Diferents esports
Joan Manuel Serrat - Mediterraneo
El "Mediterraneo" és una cançó del cantautor espanyol Joan Manel Serrat, tema inclòs al seu disc Mediterraneo editat el 1971 per la companyia discogràfica Zafiro/Novola.
En 2004 va ser triada per votació popular com la millor cançó de la música populas a Espanya, en un programa de televisió anomenat "Nuestra mejor cancion". Va ser també triada com la millor cançó del pop espanyol per la revista Rolling Stone en 2010.
Aquesta cançó, la vaig escoltar de petita per primer cop gràcies a un projecte d'escola, i serà una cançó que sempre recordaré.
WEBGRAFIA
En 2004 va ser triada per votació popular com la millor cançó de la música populas a Espanya, en un programa de televisió anomenat "Nuestra mejor cancion". Va ser també triada com la millor cançó del pop espanyol per la revista Rolling Stone en 2010.
Aquesta cançó, la vaig escoltar de petita per primer cop gràcies a un projecte d'escola, i serà una cançó que sempre recordaré.
WEBGRAFIA
Arquitectura: Guggenheim
Guggenheim
In my opinion: On one side of the outside we find the mascot of the museum, a 12-meter-high dog, Puppy, whose structure is made of steel with clay and has an internal irrigation system, because the dog is always full of flowers in spring and Summer often has joys and in autumn and winter, thoughts, which gives it a very peculiar appearance. Each time the flowers are changed, they are usually given away to the people who come up there.
https://i0.wp.com/www.guggenheim.org/wp-content/uploads/2016/02/architecture-bilbao-exterior-homepage.jpg?w=1170&quality=100
Shark film
 |
Billboard the shark
|
Shark is an American horror film, suspense and adventure that was
released in 1975. It is directed by Steven Spielberg, based on a novel by Peter
Benchley. The film tells a story about an attack of a white shark devouring men
to some bathers from the beaches of Amity Island.
 |
| Main characther Roy |
Roy Scheider
It is the one that embodied Martin Brody, chief of police of the imaginary
coastal town of Amity. This film became the highest grossing of all time until
that date; His phrase "You'll need another bigger boat."
 |
| Main characther Richard |
Richard Dreyfuss
He represents one of the fishermen who find the shark, when they go
looking for fish.
Robert Shaw
He is the unforgettable and relentless shark hunter
Sam Quint, in the first film of the shark saga.
 |
| Main charachter Lorraine |
Lorraine Cary
She represents Ellen who is the woman of the policeman
and licks him during the movie, to face the shark.
Murray Hamilton
He is the mayor Amity Island City, where the attack by the shark took places and
he tries to get rid of the shark, with help.
 |
| Main characher Murray |
I have chosen this movie because it ocurcce in the sea and it is completely related to my theme.
dijous, 8 de juny del 2017
LA MAR MORTA
La mar Morta o mar Mort és un llac salat que es troba entre Cisjordània, Israel-Palestina i Jordània. Se situa a la vall del Rift de Jordània, en una depressió a 422 metres sota el nivell del mar. És el punt més baix de la superfície de la Terra en terra ferma, i ocupa uns 625 km2. Conté una de les aigües més salades del món, amb el 33,7% de salinitat i el seu principal afluent és el riu Jordà. És 8,6 vegades més salat que els oceans.
Aquesta elevada salinitat crea un entorn hostil a la vida i d'aquí, el seu nom. La mar Morta té una llargada de 67 quilòmetres i 18 quilòmetres en el seu punt més ample. L'elevada salinitat de l'aigua augmenta la flotabilitat desl banyistes.
WEBGRAFIA
M'he informat bé gràcies a això sobre el mart mort, i obrint-me la curiositat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)